sábado, 6 de octubre de 2012

69 versos amb les cames creuades


No vull ser
fèmina-cérvol, em nego
a enfocar la qüestió des del punt de vista de la pressa.
Tampoc dona-ostra
a la que demanar permís,
amb pudorosos bombons i ofrenes florals. Molts
-passi vostè davant, senyoreta.
La porto, la duc i la vaig a buscar
i, per suposat, la convido.

Taxista-moneder, obridor
sistemàtic de portes,
a l’espera què el mol·lusc condescendeixi
a cedir la seva perleta;
i entreobri les valves, oferent,
tota ella
entrega i triomf…
(aliè)

He d’afegir
Que el paper de femella-depredadora
tampoc m’atrau, pura
tensió magnètica,
tota enroscades corbes i tacons;
esmolades les dents,
agenollada rellepant-se. Devota mantis…

No! mai serè trofeu ni
taxidermista.

M’estimo més, si de cas, callar,
mesurar els nostres ressorts davant
una tassa de te; parlant, si de cas, del temps,
del telenotícies i de les darreres cent pàgines
d’un dels Tròpics.

Tota conversa
serà segon pla de rius subterranis.

M’estimo més
el silenci i la cascada.
O un animal en zel
(amb que ho sigui qualsevol
dels dos basta).
Gaudir
de la caça com d’un calidoscopi,
ser ull, bala i esqueixament; garbuix de
punts de vista
als dos costats de l’escopeta.

Mai atorgar
la satisfacció de la conquesta (tant
berlusconiana, ella, tant
inplaent).
No permetre
que em clavin banderes a les natges
(pel sol fet de mostrar-les)

Però de vegades s’endevina a l’home-home,
que sap que no hi ha plaer més gran que gaudir
mentre que la seva companya de llit
es retorça de gust. Que no se sent
feristela ni nen,
jugant a ser Napoleó a les pastisseries.

Però de vegades
S’endevina l’animal i mereix la pena
(ni que sigui una estona)
activar el ressort que creua les cames,
esmola les oïdes
i encent els ulls.

Mentre es parla de política
o del circ, gaudint
dels torrents subterranis i del desgel
d’una tassa de te.
-Et deixo que em convidis
amb una condició,
la propera vegada
convido jo.




 Traducción de Jose Pérez i Granados




No hay comentarios: